GRUP DE RECERCA OBSERVATORI DE L’ALIMENTACIÓ – ODELA

• Jesús Contreras Hernández, Catedràtic d’Antropologia Social
• Antoni Riera Melis, Catedràtic d’Història Medieval
• Maria Àngeles Pérez Samper, Catedràtica d’Història Moderna
• Eva Zafra Aparici, Doctora en Antropologia Social
• Marco Batignani, Investigador predoctoral
• Barbara Guidalli, Investigadora predoctoral
• Toni Massanès Sánchez, Director General Fundació Alícia
• Elena Roura Carvajal, Responsable del Departament de Salut i Hàbits Alimentaris de la Fundació Alícia
• Míriam Bertran Vilà, Professora-investigadora. Dept. d’Atenció a la Salut. Universitat Autònoma Metropolitana-Xochimilco, Mèxic.
• Joan Ribas Serra, Investigador predoctoral
• Yolanda Lacasta Sánchez, Investigadora predoctoral
• Lluís García Petit, Cap del Departament Patrimoni Centre UNESCO Catalunya
• Núria Fabrellas Padrés, Professora Titular de l’Escola d’Infermeria de la UB
• Prim Bertran Roigé, Professor Titular d’Història Medieval a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona
• Maria Soler Sala, Doctora d’Història Medieval
• Cecília Montero Mórtola, Doctora en Antropologia Social
• Ramon Banegas López, Doctor d’Història Medieval
• Pere Castells Esqué, Director Departament de recerca gastronòmica i científica Fundació Alícia
• Isabel Aguilera Bornand, Investigadora predoctoral
• Marc Ferreira, Investigador predoctoral
• Ana Maria Macke, Investigadora predoctoral
• Roberta Becco deSouza, Investigadora predoctoral
• Mabel Gracia Arnaiz, Doctora i Professora titular d’Antropologia Social a la Universitat Rovira i Virgili
• Julia Navas López, Doctora en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Catòlica San
• Antonio de Murcia
• Débora Chomsky, Investigadora predoctoral

L’Observatori de l’alimentació és un equip de recerca interdisciplinari i interuniversitari integrat per investigadors interessats en l’anàlisi i la comprensió dels comportaments alimentaris des d’una perspectiva històrica, social, econòmica i cultural. La tasca investigadora de l’Observatori s’ha centrat en l’estudi dels comportaments alimentaris i les seves transformacions en el decurs de la història i en el present. L’objectiu central de l’Observatori consisteix a descriure i interpretar la variabilitat d’aquests comportaments, així com els diferents tipus de raons i motivacions que les expliquen i que, alhora, poden permetre preveure les tendències de l’alimentació a curt i mig termini.

• Consum i comportaments alimentaris. Les tendències del consum. Les transformacions dels contextos tècnico-econòmics han comportat modificacions en les cultures alimentàries i, conseqüentment, en les percepcions i en les representacions dels productes entre els consumidors. L’evolució dels modes de vida cap a activitats menys productives està en l’origen de les noves expectatives dels consumidors. L’augment del nivell de vida, associat a un desenvolupament del salari així com en una evolució del lloc i del paper social de les dones, va comportar un traspàs de producció domèstica alimentària cap al sistema de mercat. Tot això es va traduir en una regressió de l’autoconsum, una demanda creixent de productes llestos per a menjar i en un augment de la freqüentació de les diverses formes de restauració. Així mateix, la individualització creixent dels modes de vida ha comportat una certa desritualització de les ingestes alimentàries i ha augmentat la diversitat dels tipus de ingestes alimentàries segons les diferents circumstàncies.
  IP: Jesús Contreras Hernández
• Cultura alimentària i mercat alimentari. Sobre el consum alimentari és evident la necessitat de comprendre les actituds, les motivacions i les reticències dels consumidors cap als productes alimentaris en general i cap als “nous aliments” en particular. D’altra banda, en un mercat cada cop més segmentat, es fa també més necessari analitzar no només el què, el com, el quan i el qui del consum sinó i sobretot el perquè de tot plegat.
  IP: Jesús Contreras Hernández
• Els sistemes de distribució i les pràctiques d’aprovisionament alimentari. Les estratègies d’aprovisionament són cada cop més importants com a conseqüència de factors molt diversos com ara el temps que és cada cop un bé més limitat i que donat que la cadena alimentària està cada cop més allunyada del consumidor les característiques dels llocs de compra, els serveis i comoditats complementaris que poden proporcionar, així com el grau i tipus d’informació, de confiança i seguretat que poden inspirar, resulten molt importants. 
  IP: Jesús Contreras Hernández
• Cultura alimentària i salut. La salut constitueix una de les preocupacions fonamentals de la nostra societat i una motivació molt important en les decisions del consum alimentari: “una bona alimentació” és el factor més rellevant per aconseguir una bona salut per al 91% de la població espanyola. La salut, no obstant, és només un, entre molts, dels diversos condicionants de l’alimentació. En efecte, els menús registrats no són tant el resultat de les recomanacions dietètiques com de les limitacions que se’n deriven de la quotidianeïtat i de la diversitat d’objectius (a vegades contradictoris) que persegueixen els consumidors. Com a conseqüència de tot això, sovint no existeix correspondència entre les recomanacions nutricionals o entre la conceptualització que els consumidors fan de la “dieta saludable” i les pràctiques reals que es duen a terme. Així doncs, per a incidir en una millora saludable de les pràctiques alimentàries resulta necessari conèixer més i millor les causes i conseqüències pràctiques dels nostres mudables hàbits alimentaris. Les pràctiques nocives per a la salut han de ser considerades, també, com a aspectes de la vida cultural i determinades per factors socioculturals. 
  IP: Jesús Contreras Hernández
• Les percepcions i les representacions socials de l’alimentació: salut, seguretat alimentària, noves tecnologies, “nous aliments”. Les diferents aplicacions de la tecnologia a la indústria alimentària generen percepcions diverses i, de vegades, contradictòries. Per això, resulta útil descriure i analitzar les percepcions socials de les aplicacions tecnològiques a l’alimentació. Així mateix, la possible confusió en relació a les representacions alimentàries pot afectar a les imatges sobre els sistemes de producció així com elements sobre els llocs d’aprovisionament i els sistemes de distribució. Convé conèixer les actituds i les pràctiques que s’adopten per part dels diferents segments de la població, així com conèixer quines són les tècniques millor acceptades i quines generen rebuig, per quines persones i perquè. Es tracta, doncs, d’analitzar les percepcions existents i com aquestes es reflecteixen en actituds i influeixen en comportaments; en quines idees o imatges es basa i a quins arguments responen; sobre quins segments de la població incideixen més i perquè. D’altra banda, les recents crisis associades a la seguretat alimentària han plantejat la necessitat de millorar els models de gestió i els mecanismes de comunicació en aquestes situacions.
  IP: Jesús Contreras Hernández
• “Aliments amb papers”: noves demandes dels consumidors. Com a conseqüència de la globalització i de la industrialització alimentària s’han generalitzat noves tecnologies i, constantment, apareixen nous productes alimentaris fins el punt de que “la producció alimentària s’allunya cada cop més de la naturalesa”. Aquest allunyament té una percepció negativa per part de la població i s’escolta o es llegeix, cada cop amb més freqüència, l’afirmació “no sabem el que mengem”. Les respostes a la necessitat de “tornar a identificar” els productes alimentaris han sigut molt diverses i han estat en funció dels diferents sectors implicats o dels diferents objectius perseguits: Marques (de producció o de distribució), Denominacions d’Origen, Indicacions Geogràfiques Protegides, Etiquetes de Qualitat, Consells Reguladors o Traçabilitat, entre d’altres.
  IP: Jesús Contreras Hernández
• El paper de la immigració en els futurs “mestissatges” alimentaris. La diversitat alimentària és un valor de la modernitat i les “cuines ètniques” i les “fusions culinàries”, una moda a l’alça i un dinàmic aparador per a multitud de nous productes. La immigració no només representa la demanda d’un determinat tipus de productes més o menys específics, representa, també, un intercanvi i un diàleg constant entre l’alimentació dels seus països d’origen i la del país receptor. Com influirà tot això en les pautes alimentàries de la societat espanyola? Quines noves demandes poden aparèixer? Quines respostes poden anticipar-se en el terreny de la producció, la distribució, els serveis…?
  IP: Jesús Contreras Hernández
• Turisme, Inventari dels patrimonis alimentaris i culinaris i estratègies de valorització. El turisme és una activitat econòmica i cultural central i constitueix un incentiu per la dinamització del sector agro-alimentari. D’altra banda, l’alimentació està cada cop més implicada en el fenomen turístic de tal manera que el turisme pot contribuir a sostenir un procés de patrimonialització dels productes alimentaris i dels païsatges. Els inventaris fan referència tan als patrimonis “vius” com als “adormits”, és a dir, tant els productes cultivats, comercialitzats i consumits en el present com aquells altres aliments, coneixement i pràctiques presents en la història de cada territori i que, encara que hagin estat deixats de produir-se i consumir-se podrien ésser recuperats. Els inventaris identifiquen i caracteritzen qualsevol tipus de producció i, també, les pràctiques alimentàries com ara les formes de consum, els tipus d’àpats i les formes de convivencialitat, el calendari alimentari de consum, ordinari o festiu, etc. Mitjançant anàlisis comparatius es busca, també, identificar els factors d’èxit, o de fracàs, de les possibles estratègies de valorització que poden ser posades en marxa en cada territori concret. 
  IP: Jesús Contreras Hernández
• L’alimentació en perspectiva comparativa a nivell internacional. Les transformacions contínues en les formes de producció, distribució i consum d’aliments que experimenten els països avançats incideixen amb força sobre els comportaments alimentaris de les seves societats i contínuament generen l’emergència de noves actituds i nous comportaments. Els països més industrialitzats comparteixen un nombre important de trets socioeconòmics que generen unes tendències i unes demandes similars però que no necessàriament es manifesten al mateix temps ni de la mateixa manera a cada país. Des d’aquesta perspectiva, el coneixement comparatiu de les actituds i els comportaments alimentaris investigades en els altres països ajuda a un millor coneixement de les tendències de comportament alimentari i por tenir un enorme valor de caràcter prospectiu doncs poden ajudar a detectar futures demandes dels consumidors. 
  IP: Jesús Contreras Hernández
• Història de l’alimentació. L’àmbit territorial de la recerca històrica desenvolupada és la Mediterrània Occidental i l’arc cronològic s’estén des del segle X fins al segle XX. Entre aquestes recerques sobresurten l’estudi dels sistemes alimentaris creats per les societats mediterrànies; l’aprovisionament alimentari de les ciutats; les crisis de subsistència, caresties, fams i mortaldats, i les relacions entre alimentació i creences. Més particularment els temes més estudiats fins ara han estat: Sistemes alimentaris i estructura social a la Catalunya medieval (segles XI-XVI); Alimentació i ascetisme a Occident (segles V-XV); i Les crisis de subsistència, les fams i les mortaldats a l’edat mitjana.
  IP: Antoni Riera Melis
• Raons culturals dels trastorns del comportament alimentari (TCA). Els factors socioculturals han adquirit un rol condicionant en la definició i caracterització dels trastorns del comportament alimentari en les societats contemporànies i han servit per a explicar, almenys en part, la seva major incidència entre dones respecte als homes. La nostra línia d’investigació, de base interdisciplinar, desenvolupa una anàlisi i interpretació dels TCA a partir de la consideració no ja només, o sobretot, de la imatge cultural del estar prim, sinó de les funcions socials que desenvolupa el menjar en la construcció de la identitat de gènere, edat, classe social i grup ètnic. Únicament estudiant com aquests indicadors interactuen entre si es pot comprendre i donar compte de les diferents experiències i respostes a la complexa relació entre cos, dieta i salut.
  IP: Mabel Gracia Arnaiz
  
• Alimentació, vellesa i salut. L’objectiu d’aquesta línia de recerca consisteix a analitzar la complexitat del fet alimentari entre les persones grans des d’un punt de vista històric, social i cultural. Per una banda, s’analitzen els hàbits alimentaris de les persones grans, tant pel que fa a l’aprovisionament alimentari, la preparació dels àpats i el seu consum. Per una altra banda, aquesta línia de recerca posa en relació el fet alimentari entre la gent gran amb les qüestions de salut i qualitat de vida, entenent que l’alimentació i la seva pràctica, així com la possibilitat de veure cobertes les necessitats que dins aquests àmbits es generen incideixen d’una manera central en el benestar social (i nutricional) de les persones grans. 
  IP: Jesús Contreras Hernández
• Gastronomia i restauració. Aquesta línia de recerca tracta els àmbits de la història i la tradició culinària i hostalera, el patrimoni culinari i els productes gastronòmics. Per una banda, se centra en l’estudi de les avantguardes creatives en la culinària actual, els hàbits de consum relacionats amb la restauració pública i la comercialització alimentària. Per una altra, aborda l’anàlisi de la cultura i les cultures gastronòmiques, l’evolució dels gustos i la valoració de les ofertes de restauració i de les noves formes de restauració. Des d’aquí, s’han dut a terme col·laboracions amb empreses, gremis i associacions en el disseny de campanyes o promocions, incloent la percepció i valoració per a productors, distribuïdors i restauradors i l’anàlisi, justificació i estratègies de valorització de propostes o productes de turisme gastronòmic.
  IP: Toni Massanès

• Comer en la escuela y sus circunstancias: aprendizaje, cultura y salud. IP: Jesús Contreras Hernández. Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia y Tecnología. Durada: 2 anys (2009-2011)
• Maneras de comer hoy: La naturaleza de la modernidad alimentaria. IP: Jesús Contreras Hernández. Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia y Tecnología. Durada: 2 anys (2007-2009)
• Escassetats, caresties, fams i mortaldats a Catalunya a l’edat Mitjana. Estudi i corpus documental. IP: Antoni Riera Melis. Entitat finançadora: Institut d’Estudis Catalans. Durada: 2 anys (2008-2010)
• Productes de la terra a Catalunya. IP: Jesús Contreras Hernández. Entitat finançadora: Departament Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Generalitat de Catalunya. Durada: 2 anys (2007-2009)
• Estudi sobre les possibilitats d’aprofitament del conreu de cítrics i la seva gastronomia a les Terres de l’Ebre per potenciar el turisme de la zona. IP: Toni Massanès. Entitat finançadora: Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Durada: 1 any (2008-2009)
• “Med Emporion”, els mercats d’alimentació de la mediterrània com a motor de desenvolupament urbà i social i de promoció dels productes locals. IP: Jesús Contreras Hernández. Entitat finançadora: Mercats de Barcelona – UE. Durada: 1 any (2010)

• ZAFRA, Eva. Aprender a comer en la escuela: los factores socioculturales que inciden en las preferencias alimentarias de los escolares: A: J.M. Comelles, M.A. Martorell i M. Bernal (eds.), Antropología y enfermería. Padeceres, cuidadores y cuidados. Un homenaje a Dina Garcés.
  Barcelona, Editorial Icaria, 2009

• GRACIA Mabel, COMELLAS, Josep M. (eds.). No comerás: Narrativas sobre comidas, cuerpo y género en el nuevo milenio. Barcelona, Icaria Antropología, 16, 2007.

• CONTRERAS, Jesús. Les aliments décomposés…, l’omnivore déculturalisé? A: J. P. Poulain (ed.), L’homme, le mangeur, l’animal: qui nourrit l’autre? Paris, Les Cahiers de l’Ocha nº 12, 2006

• RIERA MELIS, Toni. La pesca en el Mediterráneo Noroccidental durante la Baja Edad Media en La pesca en la Edad Media CSIC, Xunta de Galicia, Sociedad Española de Estudios Medievales.
  Universidad de Murcia, Servicio de Publicaciones, 2009
• CONTRERAS Jesús; GRACIA Mabel. Alimentación y Cultura. Perspectivas antropológicas.Barcelona, Ed. Ariel, 20053

• Universitat de Barcelona
• Generalitat de Catalunya
• Universitat François-Rabelais de Tours
• Universitat de Bologna